El boom immobiliari s'acaba
Josep Ferrer
BARCELONA

Els promotors immobiliaris s'hauran d'estrènyer el cinturó, ja que sembla que els ve una època de vaques magres o, si més no, d'estancament dels preus dels pisos. Després del boom immobiliari que hi ha hagut a l'Estat espanyol entre el 1999 i el 2004, el 2005 és considerat un any de transició que ha d'abocar a un 2006 i exercicis posteriors en què els preus s'estabilitzaran i fins i tot, en zones molt concretes amb excés d'oferta, podrien baixar. Aquesta és la principal conclusió de l'informe immobiliari que ahir van presentar la consultora Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB).
"Els meravellosos temps en què els preus de l'habitatge pujaven i pujaven sense parar s'han aturat i ara ve un nou escenari en què el mercat cau, perquè els preus s'estabilitzaran", va explicar amb tota contundència el professor de teoria econòmica de la UB, i autor de l'estudi, Gonzalo Bernardos. Qui primer notarà aquesta estabilització, i en algun cas descens dels preus, serà l'habitatge de segona mà, perquè "molts dels particulars que venen els seus pisos necessiten diners, volen vendre de pressa i, per aconseguir-ho, no els quedarà més remei que abaixar el preu", diu Bernardos.
D'aquesta manera s'explicaria que els preus dels habitatges nous encara pugin aquest 2005 un 15 per cent de mitjana el primer semestre i un 8 per cent -segons les previsions- el segon, ja que "els promotors tenen més paciència i s'esperen més a vendre", conclou el professor de la UB.
Les principals causes

Després que l'any 2004 els preus dels pisos nous pugessin a l'Estat espanyol un 17,4 per cent de mitjana, fins a situar-se a la ciutat de Barcelona en els 4.193 euros per metre quadrat, són diversos els factors que vaticinen la fi del boom immobiliari. Segons l'estudi de Forcadell i la UB, la desacceleració ve motivada per un alentiment de la demanda d'habitatges, especialment d'aquells que s'utilitzaven com a inversió: hi ha una elevada oferta i un estoc d'habitatges sense vendre. I és que l'any passat es va iniciar la construcció de 761.000 nous habitatges, un rècord històric a Espanya, segons Bernardos. Aquest 2005 se'n començaran 675.000 més, mentre que el 2006 hi haurà un clar descens, ja que totes les previsions apunten que se'n faran menys de 550.000.
L'excés d'oferta i l'elevat preu, afegit a l'augment dels tipus d'interès -"que redueix la capacitat adquisitiva de compra de les famílies"- i l'alentiment de l'economia espanyola, "que sembla que anirà a pitjor i provocarà un augment de l'atur", farà que els possibles compradors tinguin força ofertes i promocions immobiliàries per triar "i, per tant, s'ho pensaran dues vegades abans de comprar i pagar preus que abans pagaven sense mirar".
Davant d'aquesta situació, als promotors immobiliaris no els quedarà més remei que abaixar lleugerament els preus amb l'objectiu d'incrementar el ritme de vendes i no tenir promocions totalment aturades. Aquest descens es podria produir, segons l'estudi dirigit per la Universitat de Barcelona, a ciutats com Barcelona o Madrid, on hi ha molta oferta, els preus són molt elevats i estan envoltades de ciutats molt ben comunicades amb la gran metròpoli i on els habitants tenen una elevada qualitat de vida.
Els models més afectats

L'habitatge de la costa o de segona residència, que tradicionalment ha estat un valor de refugi o d'inversió, també patirà un estancament i fins i tot un descens de preus. Segons l'estudi, els apartaments petits no han de tenir cap problema per vendre's a un preu raonable, però les cases unifamiliars i els habitatges de grans dimensions tindran força dificultats per ser venuts. Els principals compradors d'aquests tipus de pisos continuaran sent, tal com ha succeït els darrers anys, els estrangers que busquen una jubilació de sol i platja. Però, segons Bernardos, "caldrà estar alerta, ja que, tot i que la qualitat de vida de la costa espanyola és molt alta, existeixen altres nacions europees costaneres, com ara Grècia, Croàcia i Bulgària, que ofereixen el mateix producte a un preu molt inferior".
Barcelona i Madrid, on hi ha més oferta de pisos i on són més cars, seran les ciutats que notaran abans el canvi de tendència

La polèmica i el referèndum francès per la Constitució de la UE forcen a ajornar la cita de la setmana vinent fins al setembre
M. Lasalas
BARCELONA

La polèmica línia de Bescanó i la seva interconnexió amb França fa córrer alta tensió ja abans de rebre la llum verda. L'oposició al projecte afecta tant el territori català i la política catalana com el francès i ha acabat torpedinant la cimera franco-espanyola que s'havia de celebrar dilluns a Barcelona.
Aquest era una dels principals temes de la cimera, prevista per al dia 23, i ha estat també un dels principals obstacles per a la reunió que finalment se celebrarà al setembre.
El primer que ha aconseguit encendre aquesta línia de 400.000 volts entre Bescanó i Baixàs ha estat una intensa oposició a les comarques gironines -amb la creació de la plataforma No a la MAT (Molt Alta Tensió)- i dins del mateix govern tripartit de la Generalitat. ERC, i sobretot Iniciativa-Verds, a través del conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, han expressat la seva oposició, mentre que la conselleria d'Indústria del socialista Josep Maria Rañé ha defensat la "urgència" d'aquesta infraestructura.
La resistència a la línia ha generat una dinàmica similar a l'altra banda de la frontera, també on s'ha creat una plataforma contra el projecte -Non a la THT- amb suport de pràcticament tots els partits a escala local. Precisament diumenge vinent hi ha previst un acte de protesta conjunt de totes dues plataformes a la Jonquera, que s'havia convocat com a prèvia a la cimera dels dos Estats i que es tancarà amb la lectura d'un manifest a càrrec de Lluís Llach i Pascal Comelade.
Davant d'aquest panorama, la cimera ha quedat ajornada fins al mes de setembre. Fonts espanyoles han assegurat a l'AVUI que la iniciativa de desconvocar la cita ha estat del govern francès, que en un primer moment havia previst la trobada com un acte de reafirmació europea de cara al referèndum que celebrarà aquest país d'aquí a deu dies per ratificar la Constitució de la UE. L'oposició que ha aixecat el projecte al sud del país hauria aconsellat al govern de Jacques Chirac que calia corregir el tret.
De la seva banda, l'executiu espanyol veu l'ajornament com una bona notícia, atès que això li donarà més temps per aconseguir un acord a Catalunya. Mentrestant, els ministres d'Indústria francès i espanyol intenten tancar un acord entre tots dos governs.

El titular espanyol, José Montilla, va insistir ahir al Congrés dels Diputats que hi haurà noves línies d'alta tensió amb França des de Catalunya. Això no obstant, Montilla va subratllar que el govern central adoptarà aquesta decisió amb "lleialtat institucional, dialogant i respectant les competències de les comunitats autònomes, i mai per decret". El ministre va recordar que aquesta línia haurà de millorar el subministrament elèctric a la zona i servirà per cobrir la línia del TGV que connectarà amb França.

Només sis de cada deu malalts decideixen consultar el metge
Marta Ciércoles
BARCELONA

Els estudis més recents elaborats amb població europea pronostiquen que el 24% dels catalans patiran algun trastorn mental al llarg de la seva vida i que quinze de cada cent ciutadans hauran de fer front a una depressió. Malgrat la importància creixent d'aquestes patologies, només el 60% de les persones que reuneixen els símptomes de depressió consulten el metge de família, un percentatge que es redueix fins al 40% si es tenen en compte tots els trastorns de salut mental en general. D'altra banda, només la meitat de les persones que fan el pas d'anar al metge són diagnosticades de forma correcta. Segons dades del departament de Salut, menys del 30% de les persones amb depressió reben un tractament mínim adequat i menys del 10% el segueixen durant almenys tres mesos.
Davant d'aquestes dades, la consellera de Salut, Marina Geli, va recordar ahir que la depressió és una malaltia "molt més freqüent del que ens pensem" i va assegurar que una de les prioritats del departament és fer-ne divulgació i promoure'n la detecció precoç a través de l'atenció primària. L'any 2003 els centres de salut mental del país van atendre prop de 145.000 persones adultes derivades dels centres d'atenció primària, de les quals el 10,5% van presentar un diagnòstic de depressió major. El 68% dels casos corresponien a dones.
Els símptomes més habituals que anuncien una depressió són la pèrdua d'interès, la tristesa, les idees recurrents de mort, la pèrdua de pes, l'insomni i el sentiment de culpa, entre d'altres, sempre que coincideixin de forma continuada "durant almenys dues setmanes", segons el director de la unitat de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau, Víctor Pérez.
Teràpies eficaces
Els especialistes disposen de teràpies eficaces que permetrien curar "4 de cada 5 depressions", però la realitat és que "un percentatge elevat de pacients no arriben a seguir el tractament correcte", afirma el doctor Pérez. Malgrat que és cert que molts afectats no van al metge perquè "no consideren que estiguin malalts", el doctor Pérez afirma que ara per ara els tractaments integrals que inclouen estratègies a part dels fàrmacs, com ara la psicoteràpia, només es prescriuen "de manera puntual" per falta de recursos.